LA GESPA, UN VERD POC ECOLÒGIC
La gespa és una planta que
necessita molta aigua, productes fertilitzants i tractaments fitosanitaris per
mantenir-se del verd intens que tant admiren els jugadors de golf. No és una
planta mediterrània i, per tant, el medi no ens ajuda a mantenir-la en bones
condicions i la fa especialment vulnerable als rigors meteorològics i a plagues
fitosanitàries.
Per a espais petits com un jardí
domèstic el manteniment es pot optimitzar de manera que es pugui gaudir d'una
agradable catifa verda minimitzant les despeses i l'impacte sobre el medi
ambient. El primer que hem de fer, abans i tot de plantar-lo, és informar-nos
del tipus de gespa que volem i quines necessitats tindrà d'aigua i
fertilitzants a més de la seva resistència a les plagues. Un equilibri botànic
correcte per al clima mediterrani ens oferirà un joc d'ombres molt útil per
estalviar aigua, afavorir la diversitat, prevenir plagues i per mantenir un
microclima més agradable.
Per estalviar aigua estudiarem la
millor manera de regar-la en la quantitat justa. El més apropiat són els
aspersors ja que sabem la quantitat que en distribueix i la forma en que ho fa.
La millor hora per regar és el vespre ja que d'aquesta manera manté la humitat
més hores sense que li afecti el calor de migdia i s'evita l'evaporació. Tampoc
és bona idea regar quan fa vent ja que s'emporta la part d'aigua que s'ha polvoritzat
més fina, augmenta l'evaporació, i afavoreix la transpiració de les plantes.
Amb aquests consells la mateixa quantitat d'aigua (la justa) aprofita molt més.
La gespa acostuma a necessitar
uns 25 litres per metre quadrat (dos centímetres i mig) cada setmana aplicats
de forma lenta. Un jardí amb 100 metres de gespa suposa doncs una mitjana de
132.500 litres d'aigua l'any. Aquesta quantitat és equivalent al consum d'una
llar de dues persones no gaire estalviadores.
Acumular l'aigua de pluja ens permetrà estalviar
una bona part de l'aigua per al reg. A més l'aigua de pluja no porta clor i té
una baixa mineralització, essent així molt apropiada per a la gespa i les
plantes de jardí. No es poden usar les aigües
grises per al reg de la gespa sense un tractament que les faria molt
costoses.
Una altra manera d'estalviar
aigua és tallar la gespa entre cinc i deu centímetres d'alçada. D'aquesta
manera ella mateixa es fa ombra i crea un microclima que evita l'evaporació de
l'aigua. Aquest detall també estalvia infeccions a les plantes (i feina als
cuidadors!). En tot cas la màquina tallagespa convé que estigui convenientment
esmolada i greixada per fer un tall net i ràpid sense deteriorar les fulles. En
els dies de clima més rigorós, si hi ha perill que una calorada excessiva o una
gelada negra malmeti la gespa podem no recollir l'herba tallada que, escampada
com una catifa per sobre la gespa, ajudaran a mantenir la humitat i la
temperatura adequades.
No malgasteu l'aigua regant una
gespa que s'ha tornat groga a l'estiu. Ha entrat en un estat vegetatiu del qual
no es recuperarà fins a la tardor on a més d'humitat tingui menys calor i
insolació. Consulteu un jardiner amb experiència.
Productes fitosanitaris
Degut al mal ús, els propietaris
d'un jardí domèstic usen molts més fertilitzants, plaguicides i productes
químics que els cuidadors professionals de grans extensions de gespa. Així
doncs, tot i que les quantitats totals són poc importants comparades amb les
d'un camp de golf, relativament poden arribar concentracions deu vegades
superiors a les dels usos extensius.
La primera afectació sobre el
medi recau en la infiltració dels productes a les capes freàtiques (contaminant
l'aigua de rius i rieres o pous). També poden provocar l'entrada de verins i
tòxics diversos a la cadena tròfica. Un exemple ben senzill seria que els
ocells es mengin els cucs contaminats, el gat als ocells i un dia ens podem
trobar mort el gat de casa. Molt de compte amb els productes químics a la llar.
Estalvieu-los tant com pugueu.
L'alternativa als productes
químics és sempre usar les espècies més resistents i més adaptades al clima en
que ens trobem. Pel que fa a l'adob, ens podem fer el propi compost a casa. És gratis,
és bo i és ecològic. Per al manteniment en podem abocar 250 grams per metre
quadrat i per a primeres plantacions fins a 1 Kg per metre quadrat.
Per a tu:
Per a tots:
www.ecoestalvi.cat