EL COMPOSTADOR A CASA
Compostar és transformar matèria
orgànica vegetal en adob. És fàcil, net i no fa pudors. L'única condició és
no barrejar-hi restes de carn, peix ni altres d'origen animal. Hi podeu compostar
les triadures de fruita i verdures a més de les restes del jardí. Hi ha models
de compostadors de totes mides (fins i tot per al balcó de casa) però si teniu
un jardí us el podeu fabricar vosaltres mateixos de manera ben senzilla.
El procediment és tant simple que sembla impossible. Les restes orgàniques, recollides en un recinte per on passi l'aire però relativament aïllat (per evitar temperatures extremes, excés o manca d'humitat i sol directe) es descomponen soles. Bé, les descomponen els microorganismes, cuquets i insectes presents a l'ambient. Passat un temps només cal recollir de la part de sota l'adob orgànic que podem passar per un sedàs de malla fina. El que no hi passi és que encara no està prou descompost i ho tornem a barrejar amb les restes encara recents per que faci de "llevat".
Per als que no tinguin jardí i
només acumulin restes de cuina, hi ha l'opció del vermicompostatge (compostatge
amb cucs) que és igual de fàcil i net que el compostatge tradicional però molt
més ràpid. I no, els cucs no surten del compostador (tancat) per que fugen de
la llum.
Si acceptem per mitjana, que hom
genera uns 200 grams de brossa vegetal per persona i dia (sense comptar el
jardí). Això són 73 quilos anuals que es transformarien en 22 quilos de compost
per persona i any. Els càlculs per a una llar de 4 o més persones sortirien una
mica menors que la simple multiplicació pels membres de la família. En tot cas
les dades varien segons els hàbits de cada família si es menja més o menys
verdura i el grau d'aprofitament dels productes consumits.
Per cert. Compostar a casa el
gran percentatge de deixalles orgàniques vegetals evitaria que haguéssim de
pagar (via impostos municipals):
- Pagar el transport fins a l'abocador,
incineradora o (en el millor dels casos) planta de triatge.
- Pagar per abocar (doble falta ja que
llença productes revaloritzables contaminant el medi) o bé,
- pagar per incinerar (triple falta ja
que a més la fracció orgànica disminueix el rendiment energètic de la incineradora)
o bé
- pagar per triar i compostar.
- Pagar per comercialitzar un subproducte
que si el fem a casa el consumim a casa.
Si us interessa aquest tema podeu visitar la web de la Xarxa d'amics del compostatge casolà (CEPA) on hi ha molta informació A més trobareu un fòrum on podeu consultar els dubtes a gent que ja està compostant i us ajudaran desinteressadament amb consells pràctics i tot el que necessiteu.
Avantatges:
- Ens estalviem de llençar uns 200
grams de brossa per persona i dia (pel que segurament baixarem les
escombraries menys sovint).
- Hi podem abocar les restes de poda (si
són grans cal trossejar-les primer), les fulles seques i la gespa
acabada de segar.
- Mai més haurem de comprar adob per a
les plantes. En tot cas en podrem regalar a amics, coneguts, companys de
feina i a tothom qui en necessiti.
Inconvenients:
- Si la humitat és massa alta s'ha de
remenar (airejar) per evitar que faci pudor
- Si la humitat és massa baixa s'ha de
mullar per a que es descomposin les restes vegetals
- Si compostem amb cucs, el compostador
no pot baixar de 5ºC ni superar els 30ºC
Us podeu fer un compostador amb
quatre parets de fusta i una teulada també de fusta que es pugui aixecar per
tirar-hi les restes. Ha de tenir alguns forats per ventilar i les restes
vegetals han de tocar directament a terra (per on arribaran els primers
microorganismes i cucs). Trobareu més informació a www.compostadores.com on, si no
sabeu com posar-vos-hi, també podeu comprar un compostador a partir de 100
euros.
De fet, si a casa vostra recicleu
el paper, vidre i envasos (molt comú avui dia a Catalunya) ja haureu comprovat
que la majoria de les escombraries són restes vegetals. Compostar no és un
esforç sinó una afició i per a molta gent ja s'ha convertit en un passatemps
complementari de la jardineria.
www.ecoestalvi.cat