Anar a peu

ANAR A PEU: BO, BONIC I BARAT

Per a trajectes curts de fins a 2'5km agafar el cotxe no ens suposa un estalvi de temps significatiu. Si tenim en compte les despeses energètiques i econòmiques que suposa (sovint a més cal pagar zona blava o pàrquing) trobem que la millor manera de fer desplaçaments curts és anar a peu o en bicicleta. Millor i tot que el transport públic.

Si féssim tots els desplaçaments de menys de 2km a peu (actualment un 25% es fan en cotxe) aconseguiríem un estalvi a l’estat espanyol de 1.000 milions de litres de combustible anuals. I per tant estalviaríem la part corresponent d'emissions de CO2 i de contaminants tòxics.

D’altra banda caminar és una forma saludable de desplaçar-se i un exercici físic moderat recomanat per les instàncies mèdiques com la millor manera de combatre malalties molt pròpies de la nostra societat com la hipertensió o les disfuncions cardiovasculars.

Però es que a més descobrirem que la nostra ciutat té molts racons i espais invisibles als ulls d’un conductor. No exagerem quan ens atrevim a dir que molts veïns no coneixen bé el seu barri un cop els treuen del trajecte de casa al cotxe.

Finalment, cal tenir en compte les possibles combinacions amb el transport públic o amb altres modes de transport com la bicicleta que, un cop descobertes, ens poden donar més d’una sorpresa agradable. I si no és així, ho hauria de ser, ja que és una forma (la única segurament) de que el futur de les ciutats sigui de les persones i no dels cotxes.